Música catalana al 100%

“Abans del Concert”, article de David Puertas

És música catalana tota aquella que viu i treballa a Catalunya? O potser la pregunta més afinada hauria de ser: com sona la música catalana? Si considerem que és catalana tota aquella que es fa aquí, la resposta és clara: la música catalana sona com bonament li plagui al seu autor, des de la sardana més nostrada a la música techno que omple discoteques, passant per la fusió interètnica, la música electroacústica o la dels bandautors tant de moda.

Però sí que n’hi ha una de música catalana que sona a “catalana”, i no es tracta solament de les sardanes. Hi ha música de concert que sona a Catalunya. Els seus màxims representants són Enric Morera, Eduard Toldrà, Joaquim Serra o Juli Garreta, uns compositors que van saber traduir en música —d’una forma bastant màgica i indefinible— l’alè de Catalunya. Quan escoltem música d’alguns dels grans compositors clàssics contemporanis, com Xavier Montsalvatge, Joan Guinjoan o Josep Soler —per citar-ne només tres— és difícil que diguem que es tracta de “música catalana” perquè els seus referents estètics són uns altres. No ho és, doncs? Sí, és clar que ho és, però no és “aquella” música catalana que sona d’una determinada manera, aquella que està inspirada en una tradició sonora pròpia: compassos binaris, cèl·lules rítmiques tradicionals, melodies sense grans salts intervàlics, tonalitats més aviat menors, timbres característics…

Hi ha autors que, quan els ve de gust, escriuen “música catalana” com Salvador Brotons, Joan Albert Amargós o Albert Guinovart —per citar-ne només tres—, però com que no estan lligats a cap estètica concreta, també podem escoltar obres d’ells que no sonen, ni de lluny, a “música catalana”. Res: que la cosa és complicada. Si voleu escoltar música catalana de debò, diumenge a les 19h la Camerata Eduard Toldrà interpreta, en el concert del seu 30è aniversari, música purament catalana: obres de Joaquim Serra i de Joan Lluís Moraleda. I després, si voleu, seguim donant voltes a la pregunta: com sona la música catalana?