Camerata Eduard Toldrà-Concert del Tricentenari Directors: Claudi Arimany i Ariadna Padró Flautista Solista: Meritxell Carbonell
Dia i lloc: Diumenge, 23 de novembre de 2014, Auditori Eduard Toldrà. Organitza: Associació Musical Eduard Toldrà
PROGRAMA
1a Part
Suite, per a orquestra i flauta solista, número 2 en si m, de J.S. BACH. Concert, en Sol Major, de Joan BAPTISTA PLA.
2a Part
Concert, per a dues flautes en Re M, de Joan BAPTISTA PLA. Concert, per a flauta i violí en Re m, de J.S.BACH.
Músics
Violins I: Ariadna Padró, Humbert Rovira, Laia Besalduch i Ariadna Rodríguez.
Violins II: Jaume Safont, Esther Buendia, Pep Manresa, Pol Berlinches.
Violes: Soledad Vicente, Irene Argüello, Francesc Serra.
Violoncels: Gabrielle Deakin, Liudmilla Kojina.
Contrabaix: Esteve Colomés.
Clave: Eva del Campo.
Catalunya, septembre de 1714. Després de la gran derrota desenes de milers de partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria, del casal dels Habsburg (no exclusivament catalans, sinó també mallorquins, valencians, aragonesos, navarresos, bascos i castellans) van fugir de la repressió. El destí principal de l’exili va ser Viena, la capital del ja decadent Sacre Imperi Romano-germànic, en aquelles dates una veritable confederació d’Estats centroeuropeus.
En aquella Europa central el gran J. S. Bach començava els seus serveis a la cort alemanya de Köthen (Saxònia-Anhalt). El seu fill Carl Philipp Emanuel tenia tres anys, havia nascut l’any 1714.
A Köthen Bach escrivia el Concert per a flauta, violí i orquestra en Re menor que escoltarem, en les seves característiques tres parts. Es tracta de la transcripció d’un concert per a dos clavicèmbals i orquestra del qual el mateix Bach en va fer una versió per a oboè i violí. Aquesta pràctica d’adaptar una obra a les possibilitats instrumentals del moment era ben habitual en aquella època.
L’any 1723 Bach deixava la cort de Köthen per a posar-se al servei de l’església de Sant Tomàs de Leipzig, pocs kilòmetres al sud de Köthen. Mesos després, a La Corunya, Antonio de Villarroel, l’heroi militar de la defensa de Barcelona, moria empresonat en condicions inhumanes.
A Leipzig Bach va escriure abundant música per als serveis luterans… però també les 4 Suites per a orquestra (col.leccions variades de dances precedides per una brillant obertura). És la Suite nº 2 per a flauta solista, en Si menor la que escoltarem. Va ser composta justament quan un miler dels refugiats catalans de Viena navegaven Danubi avall per a colonitzar terres de frontera conquerides als turcs. Havia nascut la Nova Barcelona, projecte malauradament fracassat en pocs anys.
En aquells moments Rafael de Casanova moria a Sant Boi. Pocs anys més tard moria també el cruel Felip V i poc després ho feia J. S. Bach. Llavors els germans Pla, músics nascuts a Balaguer, recorrien exitosament el centre d’Europa interpretant les seves pròpies composicions, de les quals n’escoltarem dues mostres.
Però les preferències musicals del moment anaven canviant, l’estètica barroca deixava pas al breu estil galant, més superficial i agradable, defensat aferrisadament per Carl Philipp Emanuel Bach.
Mozart acabava de nèixer i Haydn ja era un jove de 24 anys.
