Clàssics del Segle XX, concert

cartell-classics-s-xx
“CLÀSSICS DEL XX”

Edmon Colomer, director
CAMERATA EDUARD TOLDRÀ
Albert GUINOVART, piano
Gerard Serrano, trompeta
David Puertas, comentaris musicals

Dia i hora: diumenge, 5 de març de 2017, 19h.
Lloc: Auditori Eduard Toldrà, Vilanova i la Geltrú

Programa

1a  Part

Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis,
V. Williams (1872-1958)

Concert per a piano, trompeta i orquestra de corda,
D. Xostakòvitx (1906-1975)
Allegro Moderato
Lento
Moderato
Allegro con brio

Gerard Serrano, trompeta
Albert Guinovart, piano

 

2a  Part

Divertimento,
B. Bartók (1881-1945)
I. Allegro non troppo
II. Molto adagio
III. Allegro assai

Músics

primers-assaigs-concert-classics-del-segle-xx

Violins I: Marta Cardona, Estela Benita, Mariona Casanovas, Joan Bosch, Carlota Novell, Patricia Martínez,
Violins II: Pol Berlinches, Jaume Safont, Esther Buendia, Ricard Vallina, Neus Navarrete
Violes: Soledad Vicente, Quim Badia, Francesc Serra, Carla Rica
Violoncels: Gabrielle Deakin, Sergi Huerta, Gilbert Bernadó, Miquel Bernadó
Contrabaixos: Esteve Colomés, Alexandre Garcia

ELS  SOLISTES

gerardGERARD SERRANO.- Gerard Serrano comença a tocar la trompeta als 9 anys amb el seu pare Emilio Serrano i al poc temps forma part de la Banda de Música Mestre Montserrat de Vilanova i la Geltrú.

Als 18 anys comença els seus estudis de trompeta a l’ESMUC on també descobreix la interpretació amb criteris historicistes tocant la trompeta natural. Aquest instrument el porta a estudiar al Conservatori d’Amsterdam on actualment resideix. Paral.lelament també comença a estudiar la trompa natural i obté una doble titulació l’any 2016 (trompeta i trompa natural).
Actualment és un músic actiu internacionalment, tocant a Holanda, Alemanya, Bélgica, Suïssa, Polònia, França i Noruega amb orquestres com ara Concerto Köln, Kölner Academie, I Barrochisti, Musica Amphion, etc. També va ser membre de l’orquestra barroca de la Unió Europea l’any 2014.
Durant 2014-2016 va ser professor de trompeta a l’escola de música Mestre Montserrat a Vilanova i la Geltrú.

guinovartALBERT GUINOVART.- Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona va marxar a Londres per estudiar amb la pianista i pedagoga Maria Curcio de qui va ser el seu assistent. La seva activitat musical es divideix en diferents vessants: composició, orquestració, docència, interpretació pianística i enregistraments.
Com a pianista ha tocat Amb orquestres com la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Sinfónica de Madrid, Sydney Festival Orchestra, Gürzenich Orchester-Kölner Philarmoniker, Orchestre Nationale de Montpellier, Helsinki Philharmonic Orchestra, Orchestre Nationale de Toulouse, Israel Chamber Orchestra o Franz Liszt de Budapest.
Ha estat dirigit per Christopher Hogwood, Lawrence Foster, Franz Paul Decker, Edmon Colomer, Enrique Diemecke, Daniel Cohen, James Laughram, Josep Pons i Salvador Mas entre d’altres. Ha col·laborat amb artistes com Victoria de los Ángeles, Ainhoa Arteta, Julia Migenes, Juan Diego Flórez o Nacho Duato.
Ha enregistrat diversos discos amb obres de Joaquín Turina, Enric Granados, Isaac Albéniz, Albert Guinovart (Harmonia Mundi) Joaquín Rodrigo (EMI), Tangos simfónics (DECCA). El seu últim enregistrament és per a SONY Internacional, amb els seus dos primers concerts per a piano i orquestra amb The State Academy Symphonic Orchestra de San Petersburg dirigida per Vasily Petrenko, a més dels seus celebrats “Valses poéticos”.
El seu catàleg d’obres com a compositor inclou les òperes ATZAR (1998) i ALBA ETERNA (2009), el ballet TERRA BAIXA (1999), abundant música simfònica i una prolífica producció cambrística. Les seves obres han estat dirigides per directors com Neville Marriner, Phillipe Entremont, Lawrence Foster, Gianandrea Noseda, Franz Paul Decker o Vasily Petrenko; i arranjaments seus, per directors com Plácido Domingo o Gustavo Dudamel.
Es conegut també pels seus musicals: MAR I CEL, FLOR DE NIT, Desconcerto Grosso, GAUDÍ, el musical de Barcelona, Paradís i La Vampira del Raval.
En la seva vinculació amb el cinema ha creat la música per a diferents pel·lícules, entre les que destaquen “El llarg hivern”, dirigida per Jaime Camino i amb la que va obtenir diversos premis.També destaca la seva col·laboració en l’orquestració de l’oscaritzada banda sonora de “The Artist”.
En el terreny audiovisual, ha compost la sintonia d’algunes sèries televisives (Nissaga de Poder, Laberint d’ombres, Mirall trencat i El Cor de la Ciutat), així com a diferents muntatges teatrals dirigits per en Sergi Belbel (TNC i CDN).
Des de 2002 és professor d’orquestració i composició en l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), i des del 2014 acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts i de Sant Jordi.  També ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona de Música de 2014.

EL DIRECTOR

edmon-colomer1EDMON COLOMER.- Entre 1997 i 2013 ha estat titular de les orquestres Simfònica de Balears i Simfònica del Vallès a Catalunya, Orquestra Filharmònica de Màlaga a Espanya, Orchestre de Picardie a França, Daejeon Philharmonic a Corea del Sud, i principal director convidat de l’Eastern Music Festival als Estats Units d’Amèrica.

Convençut del component educatiu i social de la música sovint ha vinculat la seva activitat professional a l’educació. Al 1983 va crear la Jove Orquestra Nacional d’Espanya (JONDE) i al 2002 el Ministeri de Cultura francès el va nomenar “Chevalier dans l’ordre des palmes académiques”.

Amb les orquestres Jove Orquestra Nacional d’EspanyaSimfònica de Barcelona i Nacional de CatalunyaEnglish Chamber OrchestraLondon SinfoniettaOrchestre de Picardie i els cors Radio France i BBC enregistra per a la ràdio i la televisió d’Europa, d’Amèrica del Nord i del Sud, d’Austràlia, de Corea del Sud i del Japó i també per als segells discogràfics Auvidis-Naïve, Assai, Harmonia Mundi, Calliope, Triton, Naxos, Ensayo, Virgin i Philips.

Atlántida
 i El amor brujo de Falla, La Peste de Gerhard, Concert per orgue i Sinfonietta de Poulenc i les produccions audiovisuals de Trencanous de Txaikovski/Béjart i El Concierto de Aranjuez amb Paco de Lucía es consideren avui versions de referència en un catàleg que també inclou obres de Beethoven, Schumann, Fauré, Ginastera, Guinjoan, Honegger, Milhaud, Weill, Bernstein, Balada, Nillni i Lavista.

Macbeth, Wozzeck, Don Giovanni, Ariadne auf Naxos, Don Pasquale, Atlàntida, Picasso et la Danse o Cascanueces/Béjart destaquen entre les seves produccions d’òpera i ballet més importants a Europa i els Estats Units d’Amèrica. Al 2014 dirigeix noves produccions de La Cenerentola de Rossini a l’Òpera de Toulon i de Il Prigionero de Dallapiccola i de Suor Angelica de Puccini al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

assaig-piano-i-trompeta